HISTÓRICO DEL CICLO DE ARTE DE ACCIÓN / PERFORMANCE ART Arrt d'Accció
Mayo 2009
|
| AVELINO SAAVEDRA Santiago de Compostel•la - 1967 Artista plàstic, músic, perfórmer. Llicenciat en Belles Arts per la facultat de Sant Carles - València Des de 2000 practique conscientment l'art d'acció. "DIS-ME EL QUE NO ERES (INTERPRETACIÓ BASTANT LLIURE DEL MITE DE PROTEU) I ET DIRÉ EL QUE PAREIXES" Normalment en les meues accions prima la idea, encara que una vegada que la tinc clara pose tota l'atenció possible en el desenvolupament temporal i espacial de la mateixa. Tota acció és un treball processual en tant que succeeix en temps real, generalment davant d'un grup de persones que assisteixen amb major o menor interés a aquest procés, així que intente crear estructures i dinàmiques per a tractar de canalitzar i mantindre la seua atenció. Estes estructures tenen molt en comú amb la que use al fer música, però així com puc començar a pintar o a tocar improvisant de forma automàtica o subconscient, en performance abans necessite tindre un concepte clar i definit com a punt de partida. La performance la treballe bàsicament a nivell mental. Quan tinc una idea matriu que m'interessa, pense sobre ella i la desenvolupe a vegades durant mesos, incorporant i modificant estructures, temps i materials, fent xicotetes proves amb alguns d'estos elements fins a trobar una forma més o menys concreta, però rarament l'assage completament, reservant quasi tota l'energia fins al moment de realitzar-la en públic. Crec que quasi totes les meues accions solen sorgir com a resposta, reacció o reflexió, davant d'esdeveniments o situacions concretes del món social, artístic, polític, etc... i en les quals sovint em qüestione temes com el sentit de l'art, inclòs per descomptat el propi art d'acció. La meua posició davant de l'art en general és més d'actitud que purament formal o estètica. |
|
| ANA GESTO Santiago de Compostel•la, 1978 Artista multidisciplinar. Llicenciada en Belles Arts, actualment realitzant doctorat Modos de coñecemento na práctica artística contemporánea, en la Facultat de Belles arts de Pontevedra. Exalumna de Bartomeu Ferrando en la Facultat de Belles arts de València. Component del grup d'investigació Resistència i materialització de la Universitat de Vigo. A més pertany a l'empresa A_túa creación e producción artística a Santiago de Compostel•la, dedicada a la creació i producció de projectes artístics. En la seua trajectòria artístic compta amb obres i performances seleccionades en diferents convocatòries “Kounellis-Fundación Caixa Galícia”, Chamalle X 2008 Pontevedra, Arte en Predicado de Tenerife, Novos Valores 2008, entre altres. Així com accions no-institucionals en l'espai públic i urbà en ciutats com Santiago de Compostel•la, València o Pontevedra. Les seues accions es desenvolupen al voltant de les pràctiques culturals i socials, abordant la seua identitat cultural, i tractant-la d'una forma passional al mateix temps que perversa. SOBRE EL MEU TREBALL EN LA PERFORMANCE M'interessa especialment la matèria que em rodeja o és part de la meua memòria. Moltes vegades són elements d'ús quotidià, artesanals, culturals o socials de la cultura gallega, en ús o desús. |
|
| AHMED BEN DHIAB El sufisme (tasawuf) representa la tendència mística de l’Islam que intenta mantindre viva la dimensió esotèrica de la revelació profètica. En origen el sufisme consistia en un conjunt de pràctiques ascètiques i místiques individuals, que acabà per institucionalitzar-se en tant que ordre sufí (tarîqa)... En l’actualitat la saviesa del sufisme està present, brillant i viva arreu de l’Islam: al Maghreb, a l’Orient, en Àsia i Àfrica, celebrada per diversos conjunts i confraries de música i en la poesia intemporal de Rumi, Al Hallaj, ibn Arabi. A PROPÒSIT DEL CANT D’AHMED BEN DHIAB "El cant que reuneix els mons S’entra en la veu d’aquest cantant com s’entra en una catedral: la mateixa majestuositat, la mateixa amplitud, el mateix ritme de les columnes de càrrega, la mateixa lleugeresa al cim de l’espai obert, sovint il•luminat pels àngels de les vidrieres. La mateixa mono-tonia esplèndida que no és pas monotonia sinó eclosió mesurada i a la vegada desmesurada d'una arquitectura vigorosa, de natura mental i vocal, com si l’esperit sortira de la veu i vice-versa. Sorprenent Ahmed Ben Dhiab que no canta salms de l’Islam, que no dóna a la paraula sufí –tan profunda, tan misteriosa, tan encesa d’interioritat desolada- la potència del seu tòrax més que per afirmar, amb un brill estel•lar, la convergència de totes les nostres aspiracions d’una vora a l’altra, d’una civilització a l’altra, però també d’una música a l’altra. L’home és un cercador d’unitat, i per Ahmed Ben Dhiab, la unitat no es pot reunir veritablement més que pels camins de l’art –que són els de l’ànima. Rilke, el Rilke de les « Elégies de Duïno » ha emprat, segons la seua pròpia creença, l’Àngel formidable i terrible del seu poema major de la inspiració corànica. A Rilke li haguera agradat, veu i intenció, el cant negre i daurat d’Ahmed que diu l’esplendor íntima de l’Esperit i que, d’eixa manera, reuneix els mons." SALAH STETIE "Cantant els poetes, i en primer lloc al gran Hallaj, Ahmed Ben Dhiab reprèn, amb veu portadora de resurrecció, tot l’impuls magnífic, embruixador, d’una paraula mística abocada a la font de la llum divina. El cant d’Ahmed Ben Dhiab es el de la nostra saviesa ancestral. Procedeix de l’Edat d’or de la nostra història. Conté les palpitacions dels relleus de la nostra terra i de la nostra memòria, deserts i sabanes, estepes i rius, campaments nòmades i harmonioses ciutats. Quan dona el cor de les seues oracions musicades als versos admirables d’Al-Hallaj, transporta i obri el cel pur en l’esperit del peregrí adolorit. Però un eco que s’eleva més enllà de la estació mística del poeta recondueix la seua veu captivadora, torbadora, cap a altres èpoques i altres espais, fins a les lletanies faraòniques de Ruth, la Mort, travessant les seues penombres, les seues cendres, i les seues aigües de nit. I, alhora, Àfrica, mare del sol i de la dansa aèria, apareix sota la forma que coneixem millor del seu art nostàlgic, el jazz de Duke o d’Ella vessant l’ombra en els canals del Memphis d’avui." MONCEF GHACHEM |
Abril 2009
|
| CHARLES DREYFUS (1947) Doctor en Filosofia i professor d’Art, especialista en Fluxus i en l’art de la segona meitat del segle XX. Escriu sobre art contemporani a nombroses revistes (Art Press, Inter, Flas Art, etc.). Ha preparat catàlegs per a museus com el Centre G. Pompidou (París), el Guggenheim (Nova York), Moderna Museet (Stockholm), Boymans (Rotterdam), Benaki (Atenes), etc. Com artista plàstic ha participat a la Biennal de Venècia, a la Fira de Chicago, a la de Moscou i a altres grans esdeveniments. Ha fet nombroses exposicions individuals, ha publicat llibres de poesia, y, des de 1974, ha fet performances a Anglaterra, Alemanya, Espanya, Finlàndia, Grècia, Hongria, Japó, Quebec, Lituània, Mèxic, Polònia, Eslovàquia, Suècia, Suïssa o EUA, sovint amb artistes Fluxus. La seua obra es pot veure a importants museus de França i Alemanya. CONFERENCIA FLUXUS  FLUXUS. TEORIES I PRAXIS La qüestió del cos - carn socialitzada, com a receptacle i vehicle de pulsions / afectes múltiples i contradictoris, roman al cor del debat sobre els diferents tipus de performances. Fluxus sempre viu, accions i intervencions que qualsevol pot realitzar. Un estat d'esperit vell com l'Àsia, ancià com l'Àfrica, fresc com l’última pluja. Estat permanent d'improvisació, no importa què, no importa com, no importa on, el més important resta que ningú no sàpiga de què es tracta. Però per a perdurar ha sigut necessari el concepte, una vegada més el concepte, sempre el concepte. La idea s’ha llençat, internacional, girada vers l'avenir. Front a la bestiesa ambiental tot azimut, gangrenant a cada colp més totes les ciències dites humanes, d'any en any Fluxus esdevé un mite. |
|
| MARIA JOAO FLOXO Porto, Portugal, 1982. Llicenciada en Arts Plàstiques- Escultura, en la Facultat de Belles Arts de la Universidad do Porto. Sobre les intencions que vinc a desenvolupar el que puc dir és que intente sempre aprofitar l’entorn físic i circumstancial per a crear alguna cosa i traure idees per a reutilitzar-les més tard. En tot el que faig, “l’altre” és un dels factors essencials, unes vegades treballe amb ell, altres a través de les vivències conjuntes. A partir de la meua experiència a València, de les classes de Bartomeu Ferrando, de les noves persones i costums he entés (perquè només en eixe nivel m’he plantejat la qüestió) que “l’essència” d’una cultura són les persones i la forma en què estes es relacionen, així que en quasi tot allò que faig “l’altre”, “l’entorn” i els hàbits culturals són part de l’enfocament en el meu treball. He participat i organitzat algunes exposicions a Portugal i España i esdeveniments com Valetudo Artístico I; AdA festival I, II; Arte en Predicado; “…se este rua fosse minha…”. Per a mi l’Acció és una forma d’expressió activa que em posa en un contacte directe amb “l’altre”, en la qual m’expresse en aquest moment, en eixe temps determinat que em posa a prova mentalment, corporalment, etc., i et posa l’adrenalina al límit!!! Per a mi, són els vertaders moments d’Acció / Reacció. CLAUS EN SILENCI En esta acció enfoque una visió personal i crítica del dia 25 d’abril de 1974, que és considerat a Portugal el “Dia de la Llibertat”, el dia en què es va produir la revolució contra el sistema polític salazarista. Tot i que no l’he viscuda, sempre hi ha diverses opinions sobre esta revolució, i jo he begut un poc de totes estes històries, i visc ara les conseqüències de totes les accions fetes en eixa època. Així que no puc ser indiferent a tot allò i ho he d’expressar!!! És una acció preparada per aquest moment i data en especial, sempre amb la tendència a l’experimentació de diferents materials. |
|
| XAVIER ALCÀCER Puçol, 1981. Xavier Alcàcer i Sanchis es considera un creador interdisciplinar encara que no sap ben bé a què respon, si al seu interés pel descobriment, la hibridació i el joc o als efectes de la “palometa” que acostuma a prendre després d'esmorzar els dissabtes al matí a qualsevol bar de l'Horta Nord. Tècnic especialista en Arts Gràfiques i Llicenciat en Belles Arts, afirma que la seua intenció és treballar a alguna cosa creativa encara que possiblement acabe de reposador al Carrefour. Pintura, fotomuntatge, instal·lació, audiovisual i acció són emprats per aquest creador com a modes de transmetre missatges i provocar sensacions o reaccions a l'espectador. Aquesta versatilitat l'ha dut a participar a nombroses exposicions a València, Bilbao, Madrid, Porto (Portugal) o Breda (Holanda), així com a promoure esdeveniments artístics com ara la “Muestra de Valetudo Artístico” a València. Membre del col·lectiu Artichaut i artista compromés, actualment la seua obra gira entorn a l'experimentació sonora i la crítica a les agressions a la cultura i tradicions del seu POBLE –en sentit ampli. PEGAR CULLERADA Sal, oli, tensió, humor, carn de pollastre, crítica, sarcasme, bajoqueta, tradició, reivindicació, tomaca, símbols, pebre vermell molt, història, històries, arròs, conill, política, cultura, oblits, violència, socarrat, folklore, llengua, sentiment, cullera, terra, suor, llàgrimes, reflexió, himnes, revolta, repressió, sang, ceba, fartons, temps, aigua, safrà i foc. Aquests són alguns dels ingredients que conformen l'essència de la cuina valenciana. Combinar, mesurar i potenciar aquestos i d'altres productes per aconseguir un bon plat d'acció és el meu treball. Acció d'autor és com m'agrada anomenar-la. La meua única pretensió, podríem dir que és oferir al comensal uns plats amb eixe regust amarg que acompanya el meu poble. Però amb la sensació saborosa que convida a millorar el nostre receptari. |